Aarón Nímzovitch
Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.
Què són els punts dèbils?
Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició.
De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus.
- Peons dèbils.
- Peces dèbils.
- Debilitats en la posició.
Avui, el primer.
Debilitats en l'estructura de peons
Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:
- Peons doblats
- Peons aïllats
- Peons endarrerits
- Peons lligats
- Peons passats
- Illa de peons
Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.
Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui.
- Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
- Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
- Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.
El peó de c3 és un peó doblat El peó de d5 és un peó aïllat
i el d'a, aïllat
Veiem aquesta posició:
Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.
Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.
En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.
Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent.
Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1).
Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.
En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.
L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.
Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:
 |
Aquestes posicions són fictícies.
Pot ser que hi ha coses que
no encaixen entre elles.
|
Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:
1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT
El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.
És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.
En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.
Per acabar una de partida pròpia:
Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:
- Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
- Canviar l'alfil pel cavall
Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?
La resposta és sí. Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.
Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:
Negres juguen i fan taules
Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada