La debilitat estructural o "La amenaza..." (III)

Les peces dèbils o "La amenaza... (II)"

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

Tanquem la trilogia de debilitats amb el concepte de les debilitats estructurals. No ens referim a les debilitats dels peons (Veure Punts dèbils o...).

Les debilitats estructurals són aquelles que es produeixen en una posició a causa de l'estructura d'aquesta. No cal que hi hagi debilitats concretes, però tal i com la tenim plantejada no ens ajuda per acomplir el nostre objectiu i ens perjudica.

Com hem d'actuar amb les debilitats del nostre rival? Hem d'analitzar quines possibilitats ens ofereix l'estructura i ajustar el nostre objectiu a aquestes condicions.

Per entendre-ho millor veiem els exemples més comuns:

Els forats

A vegades hi ha un color que predomina en la nostra estructura. En el diagrama de la dreta les caselles negres estan controlades pel blanc, i les blanques pel negre.

El problema del blanc és que no només no ofereix resistència a aquest fet sinó que ha situat els peons de l'enroc en negre, deixant les diagonals blanques obertes a disposició de l'alfil.

El setge al rei blanc ha de passar per exprimir al màxim aquesta diagonal.

L'alfil i els peons

L'alfil és millor que el cavall? La majoria de jugadors el prefereixen, però si l'estructura de peons juga a la nostra contra pot quedar neutralitzat.

En aquest primer diagrama ens trobem amb una posició molt tancada que no ofereix massa bones possibilitats al blanc, més que "anar aguantant". No s'ha de tenir pressa. El negre, poc a poc, ha de guanyar.

Una debilitat en l'estructura és la de no conjugar bé l'alfil amb els peons.

Casella avançada

Perforar la posició rival i aconseguir crear una casella forta dins seu no es pot desaprofitar.

És una casella forta perquè està sòlidament defensada pel blanc i no pot ser atacada per cap peó negre.

El blanc ha aconseguir colocar el cavall, que ara només podrà ser expulsat mitjançant el del rival.

De moment ens quedem amb aquestes tres. D'estructures dèbils ho poden ser moltes, el que és important és veure les possibilitats que ens donen i com aprofitar-les.

Fins aquí! A mesura que vagin apareixent veurem més estructures dèbils.

Peces dèbils o "La amenaza..." (II)

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

Ja hem vist que, en resum, un peó dèbil és aquell que no es pot defensar per altres peons. Sabem que existeixen peces dèbils, però com les reconeixem? Com tot en aquesta vida trobem una classificació que ens ajudarà en aquesta tasca.

He concretat aquesta llista a 4 elements partir de diversos llibres de tàctica dels escacs. Si algú en discrepa, agraïria que ho comentés:

1. Peça clavada
2. Peça desprotegida
3. Peça tancada
4. Peça fora de joc

Abans de veure els diferents tipus cal recordad el que deixa Nimzowitch: «L'amenaça és més forta que la seva execució».

Quan ens trobem en un punt en què el rival té una peça dèbil hem d'aprofitar al màxim aquesta situació. Canviar la seva peça per una nostra o deixar que elimini la debilitat sense obtenir res a canvi hem d'intentar no permetre-ho.


Veiem unes pinzellades sobre el tema:

Peça clavada


Si coneixem el tema tàctic de la clavada, entendrem ràpidament sobre què es tracta aquest punt. Quan en una partida una peça rival no es pot moure és el moment ideal per atacar-la i treure'n profit. L'exemple més clar seria el següent:


Quan només tenim el concepte d'obertura més bàsic (Treure peces, controlar centre i enrocar el rei) arribem, sovint, a aquesta posició:

Juguen negres

El cavall d'f3 es troba clavat per l'alfil de g5. Les blanques no poden protegir el cavall amb cap altra peça. És la oportunitat de les negres per aconseguir avantatge explotant al màxim aquesta clavada amb 1. ... Cd4. L'amenaça CxC+ no es pot evitar. Malmetem l'enroc blanc i debilitem l'estructura de peons.


Seria un error jugar 1. ... AxC, ja que eliminaríem la peça dèbil del nostre rival. De la mateixa manera, després de Cd4, hem d'intentar afegir peces a l'atac del cavall si el blanc ho permet. No tenim cap tipus de pressa en jugar CxC, fins que sigui el moment oportú o ens obliguin.


En el diagrama de la dreta veiem una posició en què les blanques han clavat l'alfil negre d'e7. Obviar aquest detall seria erroni, ja que pot donar molts resultats. Així doncs, procedirem com abans: Afegir peces a l'atac de la peça dèbil.


1. De2
1. Ag5 també serveix


Sigui com sigui, després de Rf8 el rei negre perdrà l'enroc. No podrem guanyar l'alfil però obtindrem avantatge posicional.


Aquestes són les directrius que s'han d'aplicar sempre que ens trobem davant d'una peça clavada:

• Amenaçar la peça amb tot el que poguem.
• No capturar fins que sigui el moment just.
• Evitar que es desclavi.

Utilitzar la peça clavada del rival per dur a terme el nostre pla pot ser molt útil.

Peça desprotegida

Com el seu nom indica és aquella peça que no es troba protegida per cap altra. El que és interessant d'aquest tipus de debilitats és que en combinació a altres temes tàctics es converteixen en letals.


En el diagrama de l'esquerra ens trobem una posició amb tres detalls que salten ràpidament a la vista:


El cavall no està defensat


El rei blanc es troba assetjat per les peces grans blanques.


El cavall i el rei es troben a la mateixa diagonal.

Podríem jugar 1. ... d5 per evitar que el cavall es centralitzi ràpidament per c4, però també podem jugar 1. ... Ad4! Amenaçant el cavall i clavant el peó d'e3. Gràcies a la clavada, la jugada 2. ... Tf4! no es pot evitar si es salva el cavall.

Quan ens trobem amb una peça desprotegida no ens hem de tornar bojos atacant-la. Hem d'esperar el millor moment per amenaçar-la, i sempre buscant dobles objectius.

Peça tancada

Si les negres es mengen el peó de b2
 i la torre d'a1, perden dama.

És aquella peça mancada de moviments. Aquella dama que s'ha menjat el peó de b2, o el cavall que buscava un doble a c7, etc. i ara es troba sense moviments.

En el diagrama de la dreta se'ns presenta una posició en què les negres poden entrar dins la nostra posició. En casos com aquests, si ho permetem, podem buscar dues coses:

• Capturar la peça que entra
• Entregar material a canvi de temps i millores a la posició.

En aquest cas és molt difícil d'establir paràmetres generals sobre la peça tancada. Cal dir que la majoria de casos en què això passa són els següents:

El cavall que s'allunya del centre i els peons rivals li prenen les caselles.


La dama que captura peons a b2-b7-g2-g7. Normalment escapa, però els temps que gasta moltes vegades compensen, de sobres, el peó que s'ha menjat.


Alfil golafre. Menjar peons a les columnes a/h amb l'alfil és perillós perquè pot quedar tancat.


La torre que va per davant de la nostra estructura de peons pot quedar fàcilment atrapada.


Si el nostre rival té una peça en alguna d'aquestes circumstàncies hem d'intentar aprofitar la situació.


Peça fora de joc


Quan l'acció de la partida es troba en un flanc i tenim una peça morta de fàstic a l'altre... és una peça fora de joc! És una peça dèbil.


De peces fora de joc n'hi ha dues, essencialment:

• La peça que encara no ha estat desenvolupada
• La peça que ha estat desplaçada de l'acció

Són peces dèbils per la seva col·locació i la pobre aportació a la partida. El nostre objectiu no ha de ser tant capturar-la sinó de mantenir-la fora de joc. Veiem un exemple:

Juguen negres

Posició en què Tal, amb negres, no gaudia d'unes peces massa ben col·locades. La seva pitjor peça, el cavall. Ara bé, juguen negres i veuen que la torre d'a1 es troba fora de joc.

1. ... Ab1! Tanca la torre a a1, que deixa de controlar la primera fila i obre la columna f.

Per neutralitzar les amenaces i activar la torre, les blanques sacrifiquen part de la seva posició. Al cap de poques jugades la partida estava així:

 

Aronson-Tal (Moscú, 1957)

24º Campionat de la URSS

La torre d'a1 ara ja s'ha activat, però no ha estat inutil 1. ... Ab1. Ens trobem amb un cavall molt més actiu que abans, una dama que ha perdut el seu potencial ofensiu i la parella d'alfils blanca ha desaparegut. A més seguim veient una peça fora de joc, la torre d'h4. Les negres van guanyar poques jugades després.

Fins aquí aquesta introducció en el tema. I com sempre, uns problemes del tema:

Juguen blanques

*

Juguen blanques

**

Juguen negres

***

Sort!

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

«L'amenaça és més forta que la seva execució».

Aarón Nímzovitch

Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.

Què són els punts dèbils?

Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició. 

 De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus. 

1. Peons dèbils.
2. Peces dèbils.
3. Debilitats en la posició.

Avui, el primer.

Debilitats en l'estructura de peons

Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:

• Peons doblats
• Peons aïllats
• Peons endarrerits
• Peons lligats
• Peons passats
• Illa de peons

(Veure Glossari per dubtes)

Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.

Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui. 

• Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
• Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
• Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.

                               El peó de c3 és un peó doblat                                 El peó de d5 és un peó aïllat

                                            i el d'a, aïllat

Veiem aquesta posició:

Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó  aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.

Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.

En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.

Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent. 

Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1). 

Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.

En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.

L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.

Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:

 Aquestes posicions són fictícies. 

 Pot ser que hi ha coses que

 no encaixen entre elles.

Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:

1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT

El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.

És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.


En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.


Per acabar una de partida pròpia:

Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:

• Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
• Canviar l'alfil pel cavall

Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?

La resposta és sí. Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.

Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:

Negres juguen i fan taules

Sort!