Finals I o "Teoria elemental dels finals de peons"

Els finals són, normalment, la part de la partida que queda fora de l'estudi. Potser perquè estan lluny, o perquè hi ha vegades que ni s'hi arriba. Potser perquè hi ha milers o potser perquè s'arriba amb avantatge suficient com per finiquitar la partida.

Tot i així, des d'aquí volem donar 4 pinzellades als finals de peons. De moment, amb la teoria bàsica, que intentarà aportar idees noves per aquells jugadors que ja la coneguin. Si coneixes els termes que es veuran a continuació t'animo a veure la segona part: Finals II (encara inexistent!)

L'oposició

L'oposició és un fenònem que es produeix entre dos reis, quan un d'ells fa de barrera a l'altre. Direm que té l'oposició aquell que evita que el rei enemic avanci. Veiem un exemple:

En aquest cas, tenint en compte que el blanc a efectuat el darrer moviment, observem que el negre no pot fer res més que retrocedir o moure cap a un lateral, permetent el pas del rei blanc. El blanc té l'oposició. 

Com a truc, tindrem l'oposició si entre els dos reis existeix un nombre impar de caselles (1,3,5) i és el torn del rival.

A partir d'aquesta premisa surgeix un nou concepte, molt semblant però que cal tenir en compte:

L'oposició a distància

Mantenint el mateix concepte anterior, l'oposició a distància es produeix quan la distància entre els dos reis és de més de 3 caselles,

L'oposició diagonal

Exactament igual que l'anterior, amb la diferència que parlem de més de 3 caselles en diagonal.

En qualsevol cas, abans d'endinsar-nos a un final o d'avançar els peons cal calcular qui té la oposició. L'exemple més clar és el següent:

Juguen blanques

Al diagrama de la dreta trobem dues posicions quasi bé iguals. 

• En la primera, guanyen blanques perquè poden mantenir l'oposició. 1.f3 seria un error, ja que permetríem al negre prendre l'oposició. 1. Rg2 o Re2 guanyarien (tenim 5 caselles entre els nostres reis, és a dir, l'oposició a distància)
• En la segona, les negres entaulen perquè poden mantenir l'oposició i no deixen passar el rei blanc.

Caselles conjugades

Les caselles conjugades són un concepte d'oposició a distància que cal conèixer i calcular:

Dues caselles són conjugades quan, per avançar, necessitem col·locar el nostre rei en una, si el seu es troba en l'altra. Veiem un exemple molt simple i senzill que ens ajudarà a entendre-ho:

Juguen negres

En aquest diagrama, el blanc té l'oposició a distància. 

Com la pot mantenir? El camí més directe (f3, e4) ens faria perdre l'oposició.

Les caselles conjugades ens ajuden a que això no passi. Partint de la base que quan el rei negre estigui a e6 voldrem estar a e4 (punts grocs), només cal que col·loquem el rei a les caselles marcades amb el mateix color que les del rival.

Regla del quadrat

Matemàtica pura! Com saber ràpidament si el nostre peó corona? O si el nostre rei para el peó enemic? La regla del quadrat estipula que si, formant un quadrat tal i com veiem al diagrama el rei enemic es troba dins d'aquest, arriba a parar-lo.

En aquest cas, el peó blanc no coronarà

Altres conceptes útils

Regla del triangle

Maniobra Reti. Taules.

Un rei triga el mateix nombre de moviments en desplaçar-se d'un punt A a un punt B, tant si ho fa en línia recta com dibuixant un triangle. Això, com en la posició del diagrama, ens pot salvar la partida.

  Reserva de temps

Juguen blanques i guanyen gràcies a 1. a3

Si tenim la possibilitat d'avançar un peó en un final per obligar al rival a moure, direm que tenim una reserva de temps. És molt útil per recuperar l'oposició. En el diagrama de la dreta les negres aconseguirien taules sinó fos per la reserva de temps blanca. 1.a3 permet guanyar l'oposició.

He trobat necessari fer aquesta entrada prèvia abans d'atacar els finals. Ara que ja coneixes els conceptes més elementals podem començar a veure'n uns quants.

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

«L'amenaça és més forta que la seva execució».

Aarón Nímzovitch

Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.

Què són els punts dèbils?

Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició. 

 De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus. 

1. Peons dèbils.
2. Peces dèbils.
3. Debilitats en la posició.

Avui, el primer.

Debilitats en l'estructura de peons

Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:

• Peons doblats
• Peons aïllats
• Peons endarrerits
• Peons lligats
• Peons passats
• Illa de peons

(Veure Glossari per dubtes)

Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.

Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui. 

• Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
• Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
• Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.

                               El peó de c3 és un peó doblat                                 El peó de d5 és un peó aïllat

                                            i el d'a, aïllat

Veiem aquesta posició:

Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó  aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.

Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.

En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.

Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent. 

Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1). 

Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.

En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.

L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.

Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:

 Aquestes posicions són fictícies. 

 Pot ser que hi ha coses que

 no encaixen entre elles.

Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:

1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT

El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.

És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.


En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.


Per acabar una de partida pròpia:

Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:

• Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
• Canviar l'alfil pel cavall

Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?

La resposta és sí. Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.

Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:

Negres juguen i fan taules

Sort!

Preparant un final o La importància de l'estructura (I)

Benvinguts al Blog de l'aprenentatge dels escacs. Procurarem penjar partides, posicions i conceptes d'una forma amena per a que tot jugador d'escacs pugui aprofundir en el seu aprenentatge.

Desitjo que us agradi!

Anem a la primera... una de fàcil:

Preparant un final o La importància de l'estructura

Partida del per equips en què es juga la defensa Petrov:

1.e4 e5 2.Cf3 Cf6 3.Cxe5 d6 4.Cf3 Cxe4 5.d4 d5 6.Ad3 Cc6 7.O-O Ae7 8. Cc3 (1)

(1)

El blanc s'escapa de les línies habituals com 8.c4 o 8.Te1 per a dur a terme una altra jugada.

És en aquest moment quan un jugador ha de pensar en els conceptes dels que disposa per a triar la millor continuació i valorar si aquesta jugada li és favorable o no.

El blanc ataca el cavall enemic. El negre, si no vol perdre un peó, pot fer 3 coses:

A) Moure'l
B) Canviar-lo
C) Defensar-lo

A) Si el mou a f6 permetríem que el blanc hagués desenvolupat una peça "extra" respecte el negre, ja que per una jugada de desenvolupament blanca el negre en faria una de retirada sense que sigui necessari. Descartada

B) Si fem 8. ... CxC hi ha dues coses que salten a la vista ràpidament: El blanc obre la columna b i la seva estructura de peons li queda malmesa. El negre té una bona estructura pel flanc de dama, així que es pot permetre obrir-li la columna al blanc, a canvi d'aïllar-li el peó d'a i de doblar-li els peons a la columna c. Possibilitat

C) Defensar el cavall a través d'f5 sembla també possible, ja que el blanc no té ara el c4 per trencar el centre. S'hauria de vigilar amb la casella e5, lliure ara pel blanc per ocupar-la i crear una estructura molt semblant amb f4. Possibilitat

En aquest cas el jugador va triar 8. ... CxC (2)

 (2)

L'objectiu del negre a partir d'ara serà aprofitar l'estructura malmesa del blanc, però com fer-ho?

El seu raonament és el següent: 

1) Bloquejar tant com pugui els peons del flanc de dama per a que el blanc no pugui jugar c4 i fer desaparéixer el seu peó doblat.

2) Canviar peces i arribar a un final de reis en què les debilitats estructurals es fan més paleses.

3) En vista que la seva estructura de peons serà molt compacta i que els peons estaran en les caselles blanques, voldrà canviar l'alfil blanc pel cavall o bé per l'alfil blanc rival.

Sabent tot això continua jugant i aconsegueix unes jugades després la posició és la següent:

 

*La posició de la partida no era exactament aquesta, però didàcticament ens ha semblat més interessant.

El negre ha aconseguit bloquejar l'avanç c4.

Ha inutilitzat la columna b.

Ha neutralitzat l'alfil blanc privant-lo de caselles.

El que ara pretendrà serà, com a mínim, de simplificar tant com pugui les peces grans per arribar a un final clarament superior. (3)

(3)

El blanc no podrà entrar a la posició negra, ja que l'estructura no li permet. En canvi, el rei negre pot fer-ho pel flanc de dama, amb el cavall per c5 i e5 i pot trencar, si s'escau, per c5. 0-1.

Tota la partida ha girat en vers a la jugada 8 blanca: Cc3. En aquell moment el jugador negre ja tenia en ment quin era el pla més favorable aprofitant les debilitats rivals i s'ha mantingut ferm en la seva execució.