El valor de les peces o la relativitat númerica (I)

Aquest post està, en part, extret del llibre "El verdadero valor de las piezas en ajedrez", d'Andrew Soltis. 
Sense això es fa impossible entendre els escacs i encara que molts de nosaltres pensem que ja ho sabíem, descobrirem informació molt útil. No pretenc res més que obrir la llauna, iniciar un estudi que podria ocupar milers de pàgines de llibres per anar-hi pensant. 

Aporto abans 4 pinzellades d'història que, com a mínim, pot resultar curiós. 

Avui en dia la primera cosa que s'ensenya als escacs és la següent:

Dama = 9 punts

Torre = 5 p.

Alfil = 3 p.

Cavall = 3 p.

Peó = 1 p.

La típica taula que intenta, vanament, de simplificar decisions basant-se en un càlcul numèric. Si és cert o fals o deixarem per després.

El que segurament no sabeu és que al llarg de la història s'han fet moltes taules numèriques. La primera es presenta al llibre "Analyse du Jeu des Échecs", d'André Philidor, en què Peter Pratt va crear una taula basada en 15 criteris. Enumero alguns identificables:

Radi d'acció en un taulell buit

Radi d'acció local

Facilitat de trànsit

Capacitat de desallotjament

...

Tot per a poder crear una taula numèrica de fins a dos decimals, arrodonits a un. La següent:

Dama = 10

Cavall = 3

Alfil = 3'5

Torre = 5'5

Dama = 10

Més endavant se'n va fer una altra, el matemàtic Rus Evgeni Gik:

Peó = 1

Cavall = 2'4

Rei = 3

Alfil = 4

Torre = 6'4

Dama = 10'4

Més endavant, Greg Beil en va fer una altra relativa al punt de la partida en què ens trobèssim:

Nº jugades           6-25         26-45        46-65

Dama                   6'6            7,0           9'6

Torre                   2'6            4'3            5'1

Alfil                     3'1            3'5            3'8

Cavall                  3'3            3'3            3'3

De taules n'hi ha hagut moltes més, algunes valoraven si existia parella d'alfils, si les peces eren de l'ala de dama o de rei, si el rei es troba a primera o a segona fila, etc. Si teniu interés en el tema us recomano el llibre "El verdadero valor de las piezas en ajedrez", d'Andrew Soltis. 

Si voleu consultar les taules aquí teniu un bon grapat d'elles: Taules numèriques

En general podem observar que l'alfil està millor considerat que el cavall, sobretot a mesura que avança la partida, i que la parella de torres és superior a la dama.

En qualsevol cas de ben segur podem extreure una conclusió 100 % certa, i és que com deia André Maurois: 

"Només hi ha una veritat absoluta i és que la veritat és relativa"

Tot aquest post ha estat motivat perquè un dia un dels meus nens em va ensenyar una posició d'una de les seves partides. La següent:

Amb un somriure gegant em diu: 

"He canviat dues peces per una torre i un peó, 6 per 6. A més no es pot enrocar!"

Tenia tota la raó... però qualsevol jugador experimentat sap que dues peces a l'inici de la partida (i en qualsevol posició tancada i segons com, en qualsevol) són molt més fortes que una torre i un peó.

En canvi, en la següent posició, extreta d'una partida meva en el per equips, no diríem el mateix:

Aquí trobem que la posició és molt més oberta. L'estructura de peons blanca és molt inestable i la torre negre podrà aprofitar tots els forats. En canvi, el blanc no té objectius clars més que defensar-se i intentar entrar amb el rei. El seu alfil no és bo.

La torre és més forta que les dues peces.

Són molts els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar alteracions en l'equilibri material d'una posició i són tan relatius que difícilment podríem simplificar-los en una taula numèrica.

En aquest post plantegem aquest difícil problema que està molt lluny de tenir resposta. A mesura que aneu llegint les noves entrades podem, com a mínim, millorar en la decisió dels canvis que fem.

Per acabar us presento una posició i una pregunta:

Gurevich-Seirawan

Campionat EEUU any 2000

Juguen negres

Juguen 1. ... Da4

Jugaríeu amb blanques? O amb negres?

On col·locar les peces o "I ara, què faig?" (I)

Un dels moments més complicats per a un jugador d'escacs és aquell en el que ha acabat l'obertura. Ja ha fet el què sap que s'ha de fer:

1) Treure peces

2) Intentar controlar el centre

3) Protegir (enrocar en molts casos) el rei.

I ara... què?

Potser hem sentit milers de vegades que el mig joc és el moment en què s'han de buscar plans. Ens hauran dit allò de "l'atac doble", "clavada" "raigs X", etc. (que ja anirem veient). 

Tot i així, hi ha vegades que no sabem què fer. Per intentar d'aclarir una mica el panorama us diré una cosa que a mi sempre m'ha ajudat. A l'escola Soviètica (que algú em corregeixi si m'equivoco) deien una cosa semblant a això:

"Quan no sàpigues què fer mira les teves peces. Busca aquella pitjor col·locada i millora la seva posició."

És a dir, que una de les coses per les quals ens podem guiar durant al mig joc és que les nostres peces es trobin en la millor posició possible. 

Si partim del moviment de cada una de les peces podem establir unes normes generals per a cada una d'elles i d'aquesta manera optimitzar-les.

Veiem un exemple:

*Extreta d'escaquejant

Posició difícil pel blanc. Si ens guiem només pel que hem dit abans veiem que hi ha algunes peces que es poden millorar. Veiem algunes:

A) La torre d'a1: No té moviments i li costarà sortir.

B) L'alfil de c1: Es troba limitat a la defensa de b2 i a més impedeix que les torres es comuniquin.

C) Cavall de g3: L'única casella hàbil és d2, obturant l'alfil. No amenaça res i serà ràpidament amenaçat.

En aquest moment s'ha de mantenir la calma i pensar com millorar cada una de les peces. 

A) Sabem que les torres són molt fortes si les col·loquem (si les doblem encara millor) en una columna oberta o semioberta. El nostre objectiu podria ser dur-la a c1, aprofitant la columna o a d1/e1 defensant el centre blanc.

B) Necessitem moure l'alfil a una diagonal amb possibilitats de mantenir-la oberta sense perdre la defensa de b2. Podem moure la Dama a c2 per després jugar Ae3, amb la intenció de jugar d5 i obrir la diagonal. D'altra banda podríem situar-lo a d2 per anar a c3, des d'on defensem b2 i ataquem l'enroc negre.

C) Hem de crear caselles centrals fortes pel Cavall. Després d'a4 haurà d'anar a d2, des d'on podrà anar a c4. Després podríem intentar col·locar-lo a e6 a través d'un e5.

I sense saber com ja tenim 3 possibles plans. Potser no són les millors jugades, però ja diuen que:

"Més val tenir un mal pla que no tenir-ne cap"

Evidentment, el negre també juga i hem de ser capaços de modificar les jugades sense perdre l'objectiu de vista. 

I si tenim totes les peces ben col·locades? Ja ho veurem...

Com analitzar o La fatídica pregunta (I)

Abans de poder prendre decisions sobre una partida cal saber analitzar. Per a fer-ho cal saber "concepte" i tenir un bon mètode.

Una de les preguntes que faig als meus nens per saber a quin nivell d'anàlisi es troben és la següent:


Què diem?


Aleshores comencen a dir coses com a bojos sobre la posició i és només en aquell moment quan ja estan capacitats per buscar plans i decidir jugades. 




L'altre dia els vaig posar la següent:

I ara jo us pregunto: Què diríeu?


Possibles respostes: 


(Selecciona per llegir-les)

1. Els cavalls de f6 i f3 estan clavats.
2. L'estructura de peons és molt semblant pels dos bàndols, encara que  el blanc té majoria de peons al flanc de dama.
3. Existeixen raigs X entre la Torre de d1 i la Dama negra.
4. La dama i l'alfil blancs formen un tren que ataca a l'enroc negre.
5. La columna de l'enroc blanc es troba semi-oberta.
6. El cavall negre no només es troba molt ben col·locat sinó que amenaça la dama i el cavall clavat.
7. El rei blanc té un enroc amb forats a les caselles blanques.
8. La columna d és la única que està oberta.
9. La columna e és semi-oberta pel blanc.
10. La dama i el Rei negre es troben a la mateixa columna

I tu, què has trobat? M'he deixat alguna cosa?

Sabent que juguen blanques et convido a dir quina jugada faries i amb quin color et posaries a jugar la partida.

*Aquesta posició pertany a la partida entre B. Werlinsky i Bogoljubow, del Torneig de la U.R.S.S. de l'any 1925. Va ser premiada amb el premi de Bellesa.

Preparant un final o La importància de l'estructura (I)

Benvinguts al Blog de l'aprenentatge dels escacs. Procurarem penjar partides, posicions i conceptes d'una forma amena per a que tot jugador d'escacs pugui aprofundir en el seu aprenentatge.

Desitjo que us agradi!

Anem a la primera... una de fàcil:

Preparant un final o La importància de l'estructura

Partida del per equips en què es juga la defensa Petrov:

1.e4 e5 2.Cf3 Cf6 3.Cxe5 d6 4.Cf3 Cxe4 5.d4 d5 6.Ad3 Cc6 7.O-O Ae7 8. Cc3 (1)

(1)

El blanc s'escapa de les línies habituals com 8.c4 o 8.Te1 per a dur a terme una altra jugada.

És en aquest moment quan un jugador ha de pensar en els conceptes dels que disposa per a triar la millor continuació i valorar si aquesta jugada li és favorable o no.

El blanc ataca el cavall enemic. El negre, si no vol perdre un peó, pot fer 3 coses:

A) Moure'l
B) Canviar-lo
C) Defensar-lo

A) Si el mou a f6 permetríem que el blanc hagués desenvolupat una peça "extra" respecte el negre, ja que per una jugada de desenvolupament blanca el negre en faria una de retirada sense que sigui necessari. Descartada

B) Si fem 8. ... CxC hi ha dues coses que salten a la vista ràpidament: El blanc obre la columna b i la seva estructura de peons li queda malmesa. El negre té una bona estructura pel flanc de dama, així que es pot permetre obrir-li la columna al blanc, a canvi d'aïllar-li el peó d'a i de doblar-li els peons a la columna c. Possibilitat

C) Defensar el cavall a través d'f5 sembla també possible, ja que el blanc no té ara el c4 per trencar el centre. S'hauria de vigilar amb la casella e5, lliure ara pel blanc per ocupar-la i crear una estructura molt semblant amb f4. Possibilitat

En aquest cas el jugador va triar 8. ... CxC (2)

 (2)

L'objectiu del negre a partir d'ara serà aprofitar l'estructura malmesa del blanc, però com fer-ho?

El seu raonament és el següent: 

1) Bloquejar tant com pugui els peons del flanc de dama per a que el blanc no pugui jugar c4 i fer desaparéixer el seu peó doblat.

2) Canviar peces i arribar a un final de reis en què les debilitats estructurals es fan més paleses.

3) En vista que la seva estructura de peons serà molt compacta i que els peons estaran en les caselles blanques, voldrà canviar l'alfil blanc pel cavall o bé per l'alfil blanc rival.

Sabent tot això continua jugant i aconsegueix unes jugades després la posició és la següent:

 

*La posició de la partida no era exactament aquesta, però didàcticament ens ha semblat més interessant.

El negre ha aconseguit bloquejar l'avanç c4.

Ha inutilitzat la columna b.

Ha neutralitzat l'alfil blanc privant-lo de caselles.

El que ara pretendrà serà, com a mínim, de simplificar tant com pugui les peces grans per arribar a un final clarament superior. (3)

(3)

El blanc no podrà entrar a la posició negra, ja que l'estructura no li permet. En canvi, el rei negre pot fer-ho pel flanc de dama, amb el cavall per c5 i e5 i pot trencar, si s'escau, per c5. 0-1.

Tota la partida ha girat en vers a la jugada 8 blanca: Cc3. En aquell moment el jugador negre ja tenia en ment quin era el pla més favorable aprofitant les debilitats rivals i s'ha mantingut ferm en la seva execució.

Glossari o "¡¿Y esto qué es?!"

M'he decidit a fer un glossari amb els conceptes que van apareixen al llarg de les meves entrades.
Com a espai per a l'aprenentatge dels escacs més avançats és possible que hi hagi coses que desconeguem. 
Si teniu qualsevol dubte aquí no resolt agrairia que us posessiu en contacte amb nosaltres i us el respodrem tan aviat com sigui possible!




Glossari escaquístic:


Clavada: Tema tàctic. Es produeix quan una peça no es pot moure per deixar al descobert una de major importància, o el Rei.


Columna oberta: Columna que no té peons.


Columna semioberta: Columna amb un peó rival.


Columna tancada: Columna amb un peó propi.  (Normalment es diu que una columna tancada és aquella que té  un peó de cada color, però trobem més interessant i precís utilitzar el terme d'aquesta manera, utilitzant, si hi ha un peó la següent construcció: "Tancada pel blanc i semi-oberta pel negre" o viceversa.)


Caselles centrals: Les 16 caselles que formen el quadrat central.
Tren: Una de les mil formes amb les que s'anomena col·loquialment a la superposició de la dama i alfil damunt d'una mateixa diagonal.


Illa de peons: Conjunt de peons entre els quals no hi ha cap columna sense cap peó.


Peó aïllat: Peó que no en té cap altre a les seves columnes adjacents.


Peons doblat: Peons que es troben a la mateixa columna.


Peó endarrerit: Peó que no pot ser avançat perquè seria capturat.


Peó passat: Peó que pot avançar fins la coronació sense trobar-se un peó rival en la seva columna o a una adjacent.