divendres, 6 d’abril del 2012

Punts dèbils o "La amenaza es más fuerte que su ejecución" (I)

«L'amenaça és més forta que la seva execució».
Aarón Nímzovitch

Amb aquesta afirmació, Nimzovitch es referia que cal explotar al 100% els punts dèbils del rival, més que eliminar-los.

Què són els punts dèbils?

Un punt dèbil és allò que el nostre rival no pot defensar en condicions, o que pel fet de defensar-ho concedirà material o empitjorarà la posició. 

 De punts dèbils n'hi ha molts i els hem dividit en 3 tipus. 
  1. Peons dèbils.
  2. Peces dèbils.
  3. Debilitats en la posició.
Avui, el primer.

Debilitats en l'estructura de peons

Haurem sentit algunes vegades els tipus d'estructura de peons que existeixen. Bàsicament són els següents:
  • Peons doblats
  • Peons aïllats
  • Peons endarrerits
  • Peons lligats
  • Peons passats
  • Illa de peons

Tots iniciem la partida amb 8 peons lligats i una sola illa de peons: L'estructura perfecta. Tots els peons es poden defensar entre ells i no estan prou avançats per a ésser atacats. És a mesura que van passant les jugades que aquesta estructura es va debilitant, ja que hi ha peons que passen d'estar defensats per dos peons a estar-ho només per un, o per cap. Aquests darrers són els realment dèbils.

Una vegada un peó passa a ser dèbil podem fer vàries coses segons ens convingui. 
  • Podem centrar-nos a atacar aquell punt per guanyar material.
  • Podem deixar avançar la partida essent conscients que com menys peces hi ha sobre el taulell més s'accentuen les debilitats.
  • Podem amenaçar aquell peó sense intenció de capturar-lo i, aprofitant les jugades defensives del rival, cercar altres objectius.

                               El peó de c3 és un peó doblat                                 El peó de d5 és un peó aïllat
                                            i el d'a, aïllat

Veiem aquesta posició:

Juguen negres. A simple vista veiem que hi ha un peó a g2 dèbil. També ho és el peó  aïllat d'a4 i el de c6, però no estan exposats a cap atac.

Més concretament, el peó de g2 es troba endarrerit i en columna semi-oberta.

En aquests casos la millor opció és atacar per la columna. Obliguem així a que les blanques estiguin incòmodes mantenint la defensa del peó.

Arribats a aquest punt, les negres no tenen cap tipus de pressa per capturar el peó de g2, i es poden centrar en altres objectius, ja que la debilitat a g2 és permanent. 


Veiem que les blanques han de mantenir la defensa del peó amb una Torre sense moviments (Tg1). 

Les negres podrien, per exemple, canviar el cavall per l'alfil i intentar un atac a l'enroc per la columna h, doblant la torre i la dama. Seria un error buscar com atacar el peó amb altres peces.

En aquesta altra posició les negres permeten Axf6.

L'estructura de dos peons doblats i un d'aïllat és suficient pel blanc per guanyar, sempre i quan hi hagi poques peces per assegurar-se de tenir el seu enroc protegit.

Cercar la manera de guanyar els peons ara seria un error, és més senzilla la següent continuació:

 Aquestes posicions són fictícies. 
 Pot ser que hi ha coses que
 no encaixen entre elles.

Si simulem que el blanc simplifica les peces sense donar importància a l'estructura de peons (encara). Veiem que ara, després de:

1.TdxT, TxT 2. Te7+ Td7 3. TxT

El blanc entra en un final guanyador gràcies a l'estructura rival. Podrà arribar amb el rei a h6 i menjar-se algun peó.


És el clàssic exemple en què un detall al mig joc ens pot donar la partida en un final. Només cal evitar que desapareixi la debilitat i esperar.


En qualsevol cas és important reconèixer la debilitat en l'estructura del rival, i sinó n'hi ha cap intentar de crear-li una.


Per acabar una de partida pròpia:




Les blanques han jugat 8.d4 i les negres han respós amb a6.
Les opcions són 2:

  • Dur l'alfil a d3 o c2 i perdre un peó després de cxd
  • Canviar l'alfil pel cavall
Evidentment el canvi no porta enlloc, ja que permet que els seus peons doblats deixin d'estar-ho i obre la diagonal a l'alfil blanc. Ara bé, és millor perdre un peó?

La resposta és sí. Després d'Ae2, veurem ràpidament que si el negre juga cxd li queda una estructura realment malmesa, amb 3 peons aïllats i triplicats a la columna central. La debilitat en la seva estructura compensa el peó de menys, que no trigarà a recuperar-se.

Avui, un problema d'aquells de trencar-se el cap:


Negres juguen i fan taules

Sort!

Buscant un pla o "I ara, què faig?" (II)


Jugada 10.
"- Ara que has tret les peces, quin és el teu pla? - Matar el rei.-"
 Jugada 20. La mateixa partida
"-I ara?- Matar el rei.-"
Jo i un dels meus nens

Ja vam veure que a falta d'objectius clars durant la partida podem fixar-nos en les nostres peces i buscar una posició més eficaç per cada una d'elles. Això ens resultarà fins a cert punt ja que hem de saber perquè fem les coses, és a dir, hem de tenir un pla.

Un pla no és cap altra cosa que un objectiu. Jugar sense pla és molt comú en molts jugadors i ens fa errar per la partida esperant que el rival es decideixi.

Quantes vegades hem jugat h3 o a3 per veure què ens plantejava el rival?

De plans hi ha molts, alguns a curt termini o d'altres pensant ja en el final de la partida. La dificultat és saber trobar-los, però sempre hem de tenir algun. Anem a veure-ho:

L'objectiu immediat

L'objectiu immediat és aquell que volem aconseguir en poques jugades i, o bé forma part d'un objectiu global o bé apareix a partir d'una jugada rival, ja sigui un error o per contrarrestar l'objectiu de l'oponent, un contraobjectiu. Veiem exemples:

Evitar que el seu alfil se situi a la casella f6.
Controlar la columna g.
Situar els peons en blanc.
Fer un tren amb la dama i l'afil.
Obrir la diagonal b2-g7.
Desplaçar la dama rival.
...

A vegades, si el rival els intenta evitar i considerem que són importants, és possible que els objectius immediats es convertixin en objectius globals i que durin tota la partida.

La divisió entre immediat i global és indicativa. Hi ha objectius més immediats que d'altres i alguns més globals que d'altres. 

L'objectiu global

És aquell objectiu que des que apareix sempre el tenim en ment i que per dur-lo a terme necessitem objectius immediats. Els seus guanys responen a qüestions més generals i importants. Veiem exemples:

Atacar l'enroc enemic.
Arribar a un final amb una estructura de peons superior.
Obligar que el rei rival s'hagi de desplaçar al centre.
Guanyar una peça.
...

Quan hem assolit un objectiu global immediatament apareix un altre, ja que sempre tenim algun objectiu.


Moure una peça no serà mai un objectiu, sinó una jugada. És important no confondre el què volem amb com ho fem.

Trobar plans

Tot això està molt bé, però la dificultat es troba en com podem formular plans més o menys correctes. Veiem idees.
Us plantejo la següent posició:


Juguen negres

Hi ha dos factors que ens són fonamentals a l'hora de buscar plans: Punts forts i punts dèbils (Em reservo un futur post). A simple vista ens podríem fixar en aquests detalls:
  • Les blanques tenen un peó de més pel flanc de rei.
  • Les negres tenen el peó e i el peó h aïllat.
  • Les negres tenen la columna g semi-oberta.
  • L'alfil negre té les diagonals molt obertes.
  • El rei negre es troba al centre.
Si fòssim blanques podríem considerar que el fet de tenir un peó de més i millor estructura que el negre és suficient per guanyar si arribem a un final superior.
Si som negres podríem aprofitar que el rei blanc es troba davant d'una columna semi-oberta per llençar un atac cap el seu enroc.

Els objectius immediats poden ser molts:
Pel blanc: doblar torres, millorar la posició dels cavalls, amenaçar el peó d'e5, evitar que el rei negre s'enroqui, etc.
Pel negre: Doblar torres a la columna g, situar el seu alfil a una diagonal més ofensiva, enrocar el rei, incloure el cavall a l'atac, etc.

En el moment que els dos objectius globals s'enfrontessin caldria de pensar contraobjectius que vagin d'acord amb el nostre objectiu.
I per acabar, cal dir que ara és el moment de pensar les jugades. Molta feina?

Abans, però, un problema:


Juguen negres

Sort!

dimecres, 4 d’abril del 2012

La relació entre peces o els temes tàctics (I)

Tots hem escoltat el concepte de Temes tàctics en els escacs però pocs de nosaltres sabríem la seva definició sense enumerar quins són.


Des del principi. La tàctica és un seguit de jugades que aporten guany material immediat. Les jugades per mitjà de les quals ho aconseguim són les següents:
  • Atac doble
  • Enfilada
  • Raigs X
  • Desviació
  • Sobrecàrrega
  • Atracció
  • Atac a la descoberta
  • Clavada

I n'hi ha més, encara. Els aprenem tots? No. 


Per a conèixer tots els temes tàctics només cal ser conscient d'una cosa: La relació ente les peces i caselles.


Totes les peces i totes les caselles tenen una relació entre elles i veure-la ens permetrà treure'n profit. Veiem la primera:


Juguen blanques


Com a exemple és molt senzill. Ràpidament podem veure dues relacions:
  1. El rei i la dama comparteixen fila.
  2. Les caselles c8 i g8 comparteixen salt de cavall a e7.
  3. Les caselles e8 i g8 comparteixen salt de cavall a f6

I el raonament és el següent: "Si aconseguim que la dama es desplaci a c8 o a f6 podem fer escac amb el cavall a e7 o a f6 i capturar-la."


Veiem fàcilment que gràcies al primer factor la dama es desplaça a c8 després de 1.Tc8+


Us plantejo una altra posició senzilla:


Juguen blanques


Les relacions que sorgeixen són ràpides a la vista:

  1. La torre i el rei negres es troben a la mateixa fila.
  2. Alfil blanc, l'alfil negre i el rei es troben a la mateixa diagonal.
  3. El punt g8 i el punt a8 (on es troba el rei) comparteixen la casella d5 (on es troba l'alfil) per la diagonal.
El raonament podria ser el següent: 
Si aconseguís que la torre negra es trobés a g8, la podria capturar després d'AxA+. I l'alfil negre no es pot moure més que per la diagonal a8-h1.



Veiem que gràcies a 1.Tg8, aconseguim el nostre objectiu.


Ara que estem més familiaritzats amb la forma de plantejar posicions veiem un de més difícil:


Juguen negres

Observem quatre coses, essencialment:
  1. La torre d'a1 i el rei d'e1 tenen en comú la casella c3 per la diagonal.
  2. La dama d'h6 i l'alfil de d2 es troben sobre la mateixa diagonal.
  3. La torre i l'alfil es troben sobre la mateixa diagonal.
  4. La dama i l'alfil amenacen el punt c3.
El raonament en aquest cas és també clar: 
Si l'alfil de d2 no defenses l'escac després de Dxc3 o Axc3, guanyaríem la torre. Sabent això, podríem dur a terme una jugada guanyadora?

Aprofitant les quatre relacions anteriors podem jugar:

1. ... Ag5! 2. AxA Dxc3 guanya.
                2. Dh7 De5 i guanyem la dama blanca a continuació.
                2. Dh5 Ag4! 2. DxA Axd2 i guanyem la dama.

Sense saber-ho (o sí), hem tingut a compte diversos temes tàctics, encara que hi ha un de comú en tots 3: l'Atac doble. No ens ha calgut aprendre'l, el que cal és tenir en compte la relació que hi ha entre les diferents peces. Més endavant en veurem d'altres.

Us deixo posicions a resoldre a partir de l'atac doble. Sort!

   
Juguen negres i guanyen
*

 
Juguen negres i guanyen
**

Juguen negres i guanyen
***
Les solucions un altre dia! Us animo a trobar-les!




dimarts, 3 d’abril del 2012

Material didàctic o la tecnologia al servei dels escacs

Feia temps que volia escriure un post com aquest. Bàsicament és un recull de webs que ens poden ajudar a l'hora d'ampliar el nostre coneixement escaquístic ja sigui jugant o aportant material que sigui d'utilitat.

He recollit les que m'han semblat més interessants, si algú té noves propostes les miraré i les inclouré encantat:

  1. Ajedrez mi pasión: Web amb llibres d'escacs on-line. No promoc la pirateria de llibres, però he trobat interessant compartir aquest material amb vosaltres.
  2. Aprenentatge escaquístic: Curs-bloc d'escacs per aprendre els conceptes bàsics d'aquest esport.
  3. Escaquejant: Web imprescindible per a jugar on-line en diferit
  4. Genios64: Pàgina imprescindible pel que fa als problemes d'escacs.
  5. ICC: Pàgina (de pagament) per a jugar escacs on-line. 
  6. Interajedrez: Pàgina gratuita de joc on-line i material escaquístic.
  7. Matgala: Bloc de problemes d'escacs.
  8. Tablebase: Web amb un base de dades de totes les jugades de qualsevol posició amb 6 peces o menys. Ideal per a finals!
  9. Rècords d'escacs: Com a mode de curiositat us poso un web que recull un seguit de rècords escaquístics, com són les partides més llargues, la partida amb més dames, amb més cavalls, etc.
8 pàgines/blocs que ens poden ajudar a aprendre sobre els escacs. 

Tot el material que poso en aquesta pàgina és referent a l'aprenentatge dels escacs i ha estat provat. En el llistat anterior no trobareu cap pàgina sobre obertures o finals perquè no n'he trobat cap de qualitat. Si algú en coneix alguna estaria molt interessat en conèixer-la.

El valor de les peces o la relativitat númerica (I)

Aquest post està, en part, extret del llibre "El verdadero valor de las piezas en ajedrez", d'Andrew Soltis. 
Sense això es fa impossible entendre els escacs i encara que molts de nosaltres pensem que ja ho sabíem, descobrirem informació molt útil. No pretenc res més que obrir la llauna, iniciar un estudi que podria ocupar milers de pàgines de llibres per anar-hi pensant. 

Aporto abans 4 pinzellades d'història que, com a mínim, pot resultar curiós. 

Avui en dia la primera cosa que s'ensenya als escacs és la següent:

Dama = 9 punts
Torre = 5 p.
Alfil = 3 p.
Cavall = 3 p.
Peó = 1 p.


La típica taula que intenta, vanament, de simplificar decisions basant-se en un càlcul numèric. Si és cert o fals o deixarem per després.

El que segurament no sabeu és que al llarg de la història s'han fet moltes taules numèriques. La primera es presenta al llibre "Analyse du Jeu des Échecs", d'André Philidor, en què Peter Pratt va crear una taula basada en 15 criteris. Enumero alguns identificables:

Radi d'acció en un taulell buit
Radi d'acció local
Facilitat de trànsit
Capacitat de desallotjament
...

Tot per a poder crear una taula numèrica de fins a dos decimals, arrodonits a un. La següent:

Dama = 10
Cavall = 3
Alfil = 3'5
Torre = 5'5
Dama = 10

Més endavant se'n va fer una altra, el matemàtic Rus Evgeni Gik:

Peó = 1
Cavall = 2'4
Rei = 3
Alfil = 4
Torre = 6'4
Dama = 10'4

Més endavant, Greg Beil en va fer una altra relativa al punt de la partida en què ens trobèssim:


Nº jugades           6-25         26-45        46-65
Dama                   6'6            7,0           9'6
Torre                   2'6            4'3            5'1
Alfil                     3'1            3'5            3'8
Cavall                  3'3            3'3            3'3

De taules n'hi ha hagut moltes més, algunes valoraven si existia parella d'alfils, si les peces eren de l'ala de dama o de rei, si el rei es troba a primera o a segona fila, etc. Si teniu interés en el tema us recomano el llibre "El verdadero valor de las piezas en ajedrez", d'Andrew Soltis. 

Si voleu consultar les taules aquí teniu un bon grapat d'elles: Taules numèriques

En general podem observar que l'alfil està millor considerat que el cavall, sobretot a mesura que avança la partida, i que la parella de torres és superior a la dama.

En qualsevol cas de ben segur podem extreure una conclusió 100 % certa, i és que com deia André Maurois: 

"Només hi ha una veritat absoluta i és que la veritat és relativa"

Tot aquest post ha estat motivat perquè un dia un dels meus nens em va ensenyar una posició d'una de les seves partides. La següent:


Amb un somriure gegant em diu: 

"He canviat dues peces per una torre i un peó, 6 per 6. A més no es pot enrocar!"

Tenia tota la raó... però qualsevol jugador experimentat sap que dues peces a l'inici de la partida (i en qualsevol posició tancada i segons com, en qualsevol) són molt més fortes que una torre i un peó.

En canvi, en la següent posició, extreta d'una partida meva en el per equips, no diríem el mateix:


Aquí trobem que la posició és molt més oberta. L'estructura de peons blanca és molt inestable i la torre negre podrà aprofitar tots els forats. En canvi, el blanc no té objectius clars més que defensar-se i intentar entrar amb el rei. El seu alfil no és bo.
La torre és més forta que les dues peces.

Són molts els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar alteracions en l'equilibri material d'una posició i són tan relatius que difícilment podríem simplificar-los en una taula numèrica.

En aquest post plantegem aquest difícil problema que està molt lluny de tenir resposta. A mesura que aneu llegint les noves entrades podem, com a mínim, millorar en la decisió dels canvis que fem.

Per acabar us presento una posició i una pregunta:

Gurevich-Seirawan
Campionat EEUU any 2000


Juguen negres
Juguen 1. ... Da4

Jugaríeu amb blanques? O amb negres?




diumenge, 1 d’abril del 2012

On col·locar les peces o "I ara, què faig?" (I)

Un dels moments més complicats per a un jugador d'escacs és aquell en el que ha acabat l'obertura. Ja ha fet el què sap que s'ha de fer:


1) Treure peces
2) Intentar controlar el centre
3) Protegir (enrocar en molts casos) el rei.

I ara... què?

Potser hem sentit milers de vegades que el mig joc és el moment en què s'han de buscar plans. Ens hauran dit allò de "l'atac doble", "clavada" "raigs X", etc. (que ja anirem veient). 

Tot i així, hi ha vegades que no sabem què fer. Per intentar d'aclarir una mica el panorama us diré una cosa que a mi sempre m'ha ajudat. A l'escola Soviètica (que algú em corregeixi si m'equivoco) deien una cosa semblant a això:

"Quan no sàpigues què fer mira les teves peces. Busca aquella pitjor col·locada i millora la seva posició."

És a dir, que una de les coses per les quals ens podem guiar durant al mig joc és que les nostres peces es trobin en la millor posició possible. 

Si partim del moviment de cada una de les peces podem establir unes normes generals per a cada una d'elles i d'aquesta manera optimitzar-les.

Veiem un exemple:

*Extreta d'escaquejant

Posició difícil pel blanc. Si ens guiem només pel que hem dit abans veiem que hi ha algunes peces que es poden millorar. Veiem algunes:

A) La torre d'a1: No té moviments i li costarà sortir.

B) L'alfil de c1: Es troba limitat a la defensa de b2 i a més impedeix que les torres es comuniquin.

C) Cavall de g3: L'única casella hàbil és d2, obturant l'alfil. No amenaça res i serà ràpidament amenaçat.

En aquest moment s'ha de mantenir la calma i pensar com millorar cada una de les peces. 

A) Sabem que les torres són molt fortes si les col·loquem (si les doblem encara millor) en una columna oberta o semioberta. El nostre objectiu podria ser dur-la a c1, aprofitant la columna o a d1/e1 defensant el centre blanc.

B) Necessitem moure l'alfil a una diagonal amb possibilitats de mantenir-la oberta sense perdre la defensa de b2. Podem moure la Dama a c2 per després jugar Ae3, amb la intenció de jugar d5 i obrir la diagonal. D'altra banda podríem situar-lo a d2 per anar a c3, des d'on defensem b2 i ataquem l'enroc negre.

C) Hem de crear caselles centrals fortes pel Cavall. Després d'a4 haurà d'anar a d2, des d'on podrà anar a c4. Després podríem intentar col·locar-lo a e6 a través d'un e5.

I sense saber com ja tenim 3 possibles plans. Potser no són les millors jugades, però ja diuen que:

"Més val tenir un mal pla que no tenir-ne cap"

Evidentment, el negre també juga i hem de ser capaços de modificar les jugades sense perdre l'objectiu de vista. 

I si tenim totes les peces ben col·locades? Ja ho veurem...

Com analitzar o La fatídica pregunta (I)

Abans de poder prendre decisions sobre una partida cal saber analitzar. Per a fer-ho cal saber "concepte" i tenir un bon mètode.

Una de les preguntes que faig als meus nens per saber a quin nivell d'anàlisi es troben és la següent:


Què diem?


Aleshores comencen a dir coses com a bojos sobre la posició i és només en aquell moment quan ja estan capacitats per buscar plans i decidir jugades. 




L'altre dia els vaig posar la següent:



I ara jo us pregunto: Què diríeu?


Possibles respostes: 


(Selecciona per llegir-les)

  1. Els cavalls de f6 i f3 estan clavats.
  2. L'estructura de peons és molt semblant pels dos bàndols, encara que  el blanc té majoria de peons al flanc de dama.
  3. Existeixen raigs X entre la Torre de d1 i la Dama negra.
  4. La dama i l'alfil blancs formen un tren que ataca a l'enroc negre.
  5. La columna de l'enroc blanc es troba semi-oberta.
  6. El cavall negre no només es troba molt ben col·locat sinó que amenaça la dama i el cavall clavat.
  7. El rei blanc té un enroc amb forats a les caselles blanques.
  8. La columna d és la única que està oberta.
  9. La columna e és semi-oberta pel blanc.
  10. La dama i el Rei negre es troben a la mateixa columna
I tu, què has trobat? M'he deixat alguna cosa?
Sabent que juguen blanques et convido a dir quina jugada faries i amb quin color et posaries a jugar la partida.



*Aquesta posició pertany a la partida entre B. Werlinsky i Bogoljubow, del Torneig de la U.R.S.S. de l'any 1925. Va ser premiada amb el premi de Bellesa.